 |
| Església Mare de Déu de L'esperança |
La Batllòria és una vila on jo visc fa quatre anys i voldría compartir amb vosaltres els indrets histórics.
Propera a sant Celoni pertany a tal localitat província de Barcelona contem una mica d'história:
formava part juntament amb gran part de muntanya de la Baronia de
Montnegre (Vescomtat de Cabrera). L'activitat de l'hostal, situat al peu
del camí ral, just a mig camí entre Barcelona i Girona, va propiciar el
creixement d'un nucli de població que va experimentar un important
creixement entre els segles XV i XVI i que avui coneixem com la
Batllòria. És probable que el nom vingui d'un dels masos importants del
terme Can Batllori. El senyor de Montnegre va fer construir una parada o
hostal a la Batllòria per poder-ne recollir ingressos, de la mateixa
manera que ho van fer els senyors de les viles properes. L'antic hostal
de la Batllòria, que l'any 1489 ja funcionava, és conegut com el Ribot, i
en el segle XVIII era propietat del comte de Darnius. Poc temps
després, els Gualba, Barons de Montnegre, van decidir construir el seu
casal al costat del Ribot, en substitució del castell que habitaven a
Sant Martí de Montnegre, destruït durant les guerres de remences. El
gran i ambiciós edifici, amb aires de palau, es va bastir entre finals
del segle XV i el segle XVI. Amb el casal, la Batllòria es va convertir,
a començament del segle XVI, en el centre administratiu del terme del
castell de Montnegre. Avui en dia és la seu d'una entitat de recerca,
l'Observatori de la Tordera. Mentrestant, els habitants de la Batllòria
van mirar de construir una església pròpia, sota la invocació de la Mare
de Déu de l'Esperança. Les obres van començar finalment el 1609, i
l'any 1867 es va independitzar esglesiàsticament de Sant Martí de
Montnegre. El 1941 es va col·locar la figura de la Mare de Déu que
presideix l'altar. Al segle XIX amb la nova divisió provincial, el nucli
del poble formava el municipi de Montnegre juntament amb altres nuclis
de Fuirosos i Sant Martí de Montnegre, els dos a la part de muntanya.
Aquesta situació municipal es va mantenir fins al 1927 any en què en el
context de la dictadura de Primo de Rivera i interessos de certs
vilatans es va fer l'agregació del municipi de Montnegre a Sant Celoni.
Com a compensació després de l'annexió, es construïren els safareigs
(encara existents en 2014). Durant el 1937-38 es construiria l'escola
antiga encara en ús al costat de la moderna de 1995. En 1949 s'inaugurà
pel mateix dictador Francisco Franco acompanyant les noves autoritats la
fàbrica INACSA que va ser cor del desenvolupament industrial local
durant tot el que restà de segle XX. L'administració durant el
franquisme va mantenir al poble un delegat de l'ajuntament de Sant
Celoni per nomenament directe. A partir de la democràcia de 1978, hi ha
reivindicació d'infraestructures locals. En 1979 es realitzà l'asfaltat
dels carrers que encara eren de terra fora de la carretera vella. Al
mateix temps es plantejà un moviment de recuperació de l'acció local.
Per això es crea la candidatura d'Independents per La Batllòria que va
mantenir sempre un regidor a l'ajuntament de Sant Celoni i es va arribar
a plantejar la segregació en 1991 que va ser denegada per la
Generalitat de Catalunya. La participacio en regiduria es va mantenir
fins a 2002. Actualment i des d'el 2003, la singularitat municipal es
manté per la participació en l'òrgan del Consell del Poble de La
Batllòria a l'Ajuntament de Sant Celoni.
téniu l'enllaç aquí per poder saber-ne més:
http://www.santceloni.cat/area.php?id=4
